Les ments atrofiades

Per Josep Vicent Guillot Bueno

Vaig viure en la ciutat manchega de Toledo per un temps, any i mig mes o manco. No sere yo qui descobrixca a la gent les meravelles de tan antiga ciutat, un puesto que sincerament val la pena visitar. La part antiga i la nova, la seua gent, la seua cuina, el seu vinet, els dolços…a qui no la conega, que no la lleve de la seua llista de possibles visites futures, val la pena.

Pero Toledo es la seu d’una institucio que no tots coneixen, referent mundial en el seu camp de treball, estic parlant del Centre de Paraplegics. Un centre de treball i d’investigacio, pero sobretot, de tractament i recuperacio de persones que per un motiu o atre, han perdut la seua capacitat motriu.

Una volta, parlant en gent que treballa en este centre, comentava que les persones que alli es tractaven, eren en la seua majoria victimes d’accidents i atres eren victimes de virus o problemes infecciossos. Tambe n’hi havien els que patien problemes congenits heretats de sons pares.

El seu treball, a banda de l’investigacio, es fonamenta en la recuperacio de la movilitat i la reeducacio dels cossos colpejats per la vida a voltes, a una edat massa curta.

A la societat valenciana pareix que li faça falta ingresar en un centre d’estos, si be afortunadament no per una llimitacio fisica majoritaria entre els seus membres, si per un tipo d’atrofia mental i cultural que pareix que li lleve la seua capacitat de raonar i no tragar en tot lo que li diuen.

En un moment en el que el pancatalanisme mes feroç fa tremolar les estructures historiques del nostre Regne, pareix com si a molts dels nostres conciutadans no els fera cap tipo de reaccio, com si d’eixes cames o braços sense moviment de Toledo es tractara.

Es com si tinguerem que fer un ingres massiu de la gent, crec que victima d’un virus que es va colar en la nostra societat fa ya molts anys, que ha anant fent el seu cami en silenci la major part de les vegades, que ha anat infectant tot lo que toca i que damunt, ha contat en la complicitat del mege que en conters de fer-li la major de les batalles, li ha donat el millor del ales en forma de subvencions, premis, baixades de pantalons, mirades cap a un atre costat, falses banderes valencianistes com si de les millors de les penicilines parlarem i tantes i tantes coses mes.

¡Que difícil es tornar-li la movilitat a tantes ments tan poc fetes a pensar!, que facil es nadar a favor de la corrent. Que bonico seria tindre un d’estos centres per a la recuperacio cultural valenciana i valencianista, un altaveu en potencia suficient per a impedir que tot el que el senta li siga imposible tancar els ulls. Que poquets els diners que farien falta al costat de gastos tan grans i tan inutils com els que nos tenen acostumbrats.

Tan que parlen i desprestigien els termes tan politicament incorrectes com els “anti”, ¿no seria positiva una bona campanya de “anti”?. Anti-mentira, anti-invassio, anti-usurpacio, anti-burla, anti-dona’m lo teu que es meu, anti-no digues res que seras un ultra, anti-donem els diners a qui nos vol chafar, anti-renegats al seu poble, anti-traidors pagats per tots nosatres, anti-passotes que traguen en tot lo que li diguen……

Tenim que fer que la gent pense, que vegen que estan siguent bombardejats per mentires envolicades en papers de mil colors llamatius, que son els hereus d’una historia milenaria que causa enveja en terres de mes al nort, que son els depositaris i els encarregats de transmetre una Llengua de les mes boniques que es poden trobar en lo Mon, que la llengua la fa el poble i no quatre folls que lo que volen es vendre llibres tenint menos gastos si fan les mateixes edicions en Elig que en l’Ampurda, que les uniques coincidencies culturals que tenim son que a tots nos banya el blau del Mediterraneu i que ells un dia, agarraren la nostra dolça Llengua Valenciana, la ompliren de galicismes i castellanismes transformant-la en un infecte dialecte barceloni que ara volen donar ranc de llengua a costa dels nostres classics.

Tenim que fer els cursos que façen falta, com els meges i enfermeres de Toledo, ells recuperen la movilitat, nosatres tindriem que recuperar la veritat, com a pas previ per a recuperar la dignitat que quatre venuts nos estan llevant.